Cecilia Hallpike

Si vius a Catalunya, durant els mesos de gener i febrer, és inevitable quevagis a una calçotada. Aquesta tradició, que es va originar al poble de Valls, a Tarragona, a finals del segle XIX, és un esdeveniment cultural molt important, i és una celebració d’hivern. Cada any, Valls acull una festa dels calçots, on hi ha una competició, el Concurs de Menjar Calçots, que consisteix a veure qui menja més calçots durant 45 minuts. El barceloní Adrià Wegrzyn ha estat de nou el guanyador, en aquesta edició ha menjat 200 calçots amb un pes de 2.495 grams. Ara se celebra a tota Catalunya, i també a països estrangers, on hi ha una comunitat de gent catalana. 

La tradició consisteix a menjar calçots, una ceba tendra, blanca i dolça que es cou a la brasa, embolicada amb un diari i acompanyada de salsa romesco o salvitxada. Es mengen amb els dits, traient les capes cremades i sucant el centre, i els posen a la salsa. Després, es posen carxofes i carn a la brasa, i potser escalivada també. És clar, això va acompanyat amb molt de vi negre, i un cafè per acabar. Al final, és inevitable acabar amb les mans negres del carbó i la samarreta tacada – és una mica brut però molt divertit.

Com molts esdeveniments catalans, l’aspecte més important d’aquesta tradició és la gent amb qui ho fas. La comunitat és molt important, i pots celebrar-ho amb amics, família o companys de treball. Tots estan xerrant, cantant i si tens sort, gaudint una mica de sol d’hivern. Vaig tenir la sort de ser convidada a la calçotada dels professors a l’institut on treballo i va ser una manera fantàstica de xerrar amb persones que normalment no veia a l’escola i participar d’aquesta tradició catalana.