Cecilia Hallpike

Sempre he viscut a una ciutat, a Londres, València i Birmingham, per ser precisos. Però, de sobte, m’he trobat vivint a un petit poble català. Fa més d’un mes que vaig arribar aquí, i a poc a poc m’estic acostumant a una vida molt diferent!

Fins ara, hi ha hagut moltes coses que m’han agradat i que he après sobre aquest nou estil de vida, però com sempre també hi ha algunes coses dolentes.

Per començar, us explicaré les coses que m’han sorprès i que m’agraden de viure aquí:

• Tot i que és un poble petit, no significa que no hagi moltes coses per fer. És un lloc molt actiu amb molts clubs i grups per a una gran varietat d’interessos i aficions.
• Tota la gent és molt amable i tothom et saluda amb un “Adéu”, o “Bon dia” quan camines pel carrer.
• No hi excusa per no anar al supermercat, totes les botigues són a poca distància. També hi ha molts cafès i bars per prendre un cafè amb un amic o comprar una pasta o pa acabat de fer.

Malgrat això, també hi ha coses a les quals m’ha costat més acostumar-me, però espero que amb el temps, tot sigui més fàcil!

• Mai vaig pensar que trobaria a faltar tant els trens de Birmingham, ni el metro de Londres. Aquí tenir un cotxe és gairebé imprescindible, perquè el poble es troba a trenta quilòmetres de gairebé tots els altres llocs. Per sort, hi ha autobusos, però només uns quants cada dia.
• Tot i que és bonic que tothom se saludi, també significa que no puc evitar trobar-me els estudiants mentre faig les compres o prenc un cafè, per això estic segura que m’hi acostumaré, però de moment, a vegades trobo a faltar l’anonimat de la ciutat.

En general he gaudit de la vida aquí fins ara i espero amb il·lusió la resta de l’any!